"Teatro, y del bueno" a El Masnou

Còmiques atabalades a la recerca d'una obra
El GAT, Grup d'Aficionats al Teatre del Masnou representarà aquest cap de setmana, dissabte 30 de gener a les 10 de la nit , i diumenge 31 a les 7 del vespre, Còmiques atabalades a la recerca d'una obra al Teatre Casino del Masnou.

Des d'aquí animen a tothom: masnovins, maresmencs, barcelonins, i fins i tot al gran entés Jose Mourinho a gaudir de teatre del bo i, sobretot, divertit. Un grup de dones us ho volen fer passar d'allò més  bé des del damunt de l'escenari.

El preu no és excusa, tan sols 6 euros l'entrada, i si us la voleu assegurar, truqueu, si us plau,  al telèfon 609502290.

Cal ser nacionalista (no espanyol) per estar en contra de les corridas de toros?

La mala pata d'Andrés Trapiello i Eduardo Mihura

Articulista habitual del Magazine que publica La Vanguardia els diumenges, Andrés Trapiello ha estat força talòs en el seu comentari de l'edició del passat 10 de gener del 2009 (així hi consta a la portada del Magazine, tot i correspondre al 2010) en el moment de barrejar el nacionalisme català amb la possibilitat de que en un futur, no gaire llunyà, les corridas de toros quedin abolides a Catalunya a instàncies del Parlament.

De tot l'article extrec només el paràgraf final, un cop el senyor Trapiello dóna per fet que ja s'ha aprovat la llei que tant li preocupa: "Ese día este inestable mundo nuestro se iría al traste: sin la menor duda los capones del Esla exigiran nuestra castración y los toros de Catalunya poner personalmente las banderillas a cuantos tenemos la desgracia de ser españoles".
Abans, però, d'aquesta trapelleria vaig tenir la satisfacció de llegir a la pàgina immediatament anterior l'article d'Ángeles Caso, guanyadora de l'últim premi Planeta  i gens sospitosa de ser nacionalista catalana (és nascuda a Gijón i no crec s'hagi empeltat dels seus amics catalans) titulat Por favor, que prohiban los toros. Aquest article té també la seva guinda quan l'articulista comenta el que va dir el president de la Unión de Criadores de Toros, Eduardo Mihura a l'edició de El País del passat 20 de desembre, "la sociedad se ha humanizado demasiado". Aquest comentari sona a crítica, i vull pensar que es tracta d'una opinió personal què no crec que comparteixin la gran majoria dels defensors de les corridas. Seria el súmmum de la deshumanització criticar que  la societat vagi guanyant en alguns valors.

No és cap innocentada

Di Stefano i Puskas van jugar amb el Barça 

Haguera pogut ser una realitat, però no. Conformem-nos amb veure  tots tres vestits de blaugrana quan el partit d'homenatge a Ladislau Kubala el 30 d'agost del 1961 al Camp Nou.

El rival fou l'Stade Reims, i la victòria va ser per al Barça (4-3). Kubala va deixar el club amb  34 anys, desprès d'haver jugat 11 temporades. En els dos primers anys l'equip ho va guanyar tot: lligues i copes, i en el total dels 11 anys van ser: 4 lligues, 5 copes d'Espanya,  1 Copa llatina (aquesta copa seria l'avantsala de la Copa d'Europa), 2 copes de Fires i 1 Copa Eva Duarte (l'equivalent a la Supercopa d'Espanya actual).
Kubala va marcar 196 gols en totes les competicions com a jugador blaugrana, dels quals, 131 corresponen al campionat de Lliga.

Tornaria a vestir-se de jugador, ara però,  amb l'Espanyol entre els anys 1962 i 1965. Abans havia estat durant una curta etapa entrenador del Barça, amb qui guanyaria una copa de Fires. Desprès, i abans de exercir d'entrenador en diversos clubs -amb el Barça de nou i l'Espanyol, entre d'altres- i de seleccionador nacional amb Espanya, Paraguai i Aràbia Saudí, va jugar amb el  F.C. Zurich i el Toronto Falcons, on clouria definitivament la seva carrera de jugador el 1967 en complir els 40 anys.

En el portal de Belén

L'efecte Belén Esteban ens està carregant a molts, molts més dels que ens pensem, afegiria. Són més de les dues de la matinada i no se m'ha ocorregut res mes que entrar al seu portal -per allò de l'època en que estem- i em sorprèn que som només 22 els visitants que ho estem fent a la vegada, dels quals 0 som enregistrats. Òbviament que he declinat la invitació a fer el registre i a la vegada m'ha consolat comprovar que només hi fóssim 22, tenint en compte que aquesta senyora està en boca de més de mig país -tot i que deu ser tot el país el que  ja sap  més d'ella del que caldria-, i no comptem l'Amèrica Llatina,  a la qual deu tenir també els seus adeptes.

Bé, no és únicament del seu portal del que vull parlar, sinó de l'efecte que està causant aquesta senyora en la societat. És tafaneria? Són ganes de divertir-se? Tan avorrits estem que necessitem d'una icona d'aquestes característiques? Ens deprimeixen altres fets més rellevants? És normal que se sàpiga més de la vida d'aquesta senyora que de la del doctor Valentí Fuster, per exemple? Algun sociòleg, antropòleg o especialista en qualsevol altra carrera acabada en òleg és capaç de contestar-me?

No hauria de ser així, però res en faria més feliç en aquest moment. Si algú em convenç sortiria d'aquesta mar de dubtes que m'està  envaint darrerament i tornaria a creure en una gran part de la societat que em té desconcertat.

Sé que fer-ho representarà enriquir l'ego d'aquesta persona i de les seves fans i a més em sabrà greu perquè representarà afegir més visitants al portal, però si algú, en un últim extrem, vol comprovar les xifres de visitants que he donat abans, només caldrà que entri a http://www.belenesteban.es/.

Del disseny del portal en podem parlar un altre dia. Fins i tot, i des del meu punt de vista, són més atractius els  portals de Belén fabricats en sèrie que veiem als pessebres per aquestes festes.