L'Estat espanyol està vivint l'època més negra de tota la seva etapa democràtica. La crisi pot ser la causa, però no tant pel que és, sinó per com s'està gestionant. El poble torna a rebre, un cop més, les conseqüències de la ineptitud d'uns governants. Aquest cop, però, és mes fort que mai.
Les mesures de Rajoy i el seu equip han perjudicat majorment fins ara la classe treballadores. Avui, a 7 d'agost del 2012, els pensionistes encara no s'han vist perjudicats, la població en general -la més pobre- està rebent per totes bandes sense cap opció més per aturar el que ens ve al damunt que sortir al carrer a fer quatre concentracions i fer de la pancarta l'ensenya de la nostra inquietud.
Res a veure el que està fent aquest govern amb el que va prometre al seu programa electoral. Les millores que ens van assegurar va donar-los la majoria absoluta i el no compliment d'aquestes promeses fa que a hores d'ara siguem governants per un govern que no està legitimat.
Ells, que han fet l'oposició més ferotge els últims vuit anys, acusant el govern anterior de les coses més punibles i fent fins i tot del terrorisme la seva arma electoral, haurien d'anar amb més cura a l'hora de prendre decisions.
Els més rics segueixen a dalt de tot amb tots els seus privilegis intocables i els que tenim menys ens estem quedant sense res.
¿Què li representa a les persones amb les rendes més altes pagar part dels medicaments o l'euro per recepta que estem pagant a Catalunya? ¿En que els hi perjudica que el temps d'espera per a una prova mèdica o una operació s'hagi allargat si ells es poden permetre olímpicament -i mai més oportuna la paraula- passar de la sanitat pública?
Ara estem distrets: les vacances d'agost, un Jocs Olímpics pendents de les medalles que puguin assolir els espanyols -llàstima que l'eliminació de l'equip de futbol no li permeti a Rajoy escaquejar-se uns dies més- i l'haver-nos acostumat a un primer xoc bastant fort, ens tenen en stand by, al setembre, però, o cap allà l'octubre, les nostres butxaques se n'hauran ressentit una mica més, estarem pagant més car els productes que el comerciants o productors no puguin assolir l'augment de l'iva i tot plegat es crearà una situació que no hem de desaprofitar per pressionar aquest govern a que deixi de trepitjar-nos, i si vol seguir fent-ho, que s'atengui a les conseqüències.
Ells van treure dissabte sí, dissabte no, la gent gran al carrer a manifestar-se contra el govern anterior, van fer de l'autocar i el bocata de pernil -segurament del país- o de xoriço una eina de pressió. És cosa d'anar tornant-los les seves incongrüències, d'una manera més efectiva, però, i menys barruera.
Van haver de plegar el 2003 per haver mentit descaradament la població, de no ser pel ressò mundial encara estaríem enganyats i han tornat, el novembre farà un any, mentint descaradament. Potser aquest cop no van mentir, segurament pensaven que la "niña" de Rajoy veuria feliçment el seu avenir amb ells al govern, que no seria necessari pujar l'iva "dels xuxes" del nen que tenia Rajoy al davant el dia que va prometre que ell mai no ho faria, que amb la seva política econòmica les pensions no s'haurien de baixar -a hores d'ara estan a un pas de fer-ho-, però el que és cert és que ningú no podía esperar que del seu programa electoral no s'hagi complert res o gairebé res després de prop un any de governar.
