Lucía Etxebarría acostuma a brodar tots els articles que escriu al Magazine de La Vanguardia els diumenges.
Aquest, però, que dedica al típico inutil -referint-se a la gent que ocupa càrrecs a les empreses, i que son això, el que diu l'article- m'ha fet pensar amb el que estalviarien les empreses si es traguessin del damunt aquestes rèmores enlloc de destinar pressuspot zero a la publicitat; reduir les dietes a qui els representa; abaixar la qualitat del producte, en segons quin sector; etc.
He estat testimoni d'una empresa del sector de la comunicació, a la qual, gairebé el 90 per cent dels ingressos són en conceptes de publicitat. Un dia em van presentar l'staff que tenia cura d'aquests ingressos i vaig quedar frapat: director comercial, adjunt al director comercial, director de publicitat, cap de publicitat, adjunt al cap de publicitat -aquí ja em vaig perdre- i una sola persona que no tenia cap càrrec per davant de la seva funció: la comercial.
No cal dir que finalment, i desprès de dos anys, no han cobert els objectius. Això si, la primera en no renovar-li el contracte va estar la comercial, tot i que la resta han subsistit només tres mesos més.
Això es un exemple real. ¿Quantes empreses no tenen tot de càrrecs que pul·lulen de despatx en despatx exposant les seves genials idees que requereixen d'una posterior reunió de tres o quatre hores per a res? Hi calen tantes ments pensants en una empresa?
Jo tampoc no estic d'acord amb les mesures econòmiques que ha pres el govern de Zapatero contra la crisi, com tampoc ho estaria amb les que prengués el govern de Rajoy o de qualsevol altra perquè representaria que rebríem els de sempre: els qui treballem el dia a dia sense anar de despatx en despatx i sense reunir-nos per debatre genials idees en grups de sis quan, segurament, hi hauria prou amb les idees de dues persones.
