ONG,s, pensionistes, vidues i persones a l'atur

Algunes ONG,s haurien de tenir més cura alhora de subcontractar empreses de captació de socis

He estat durant un mes i mig treballant de teleoperador en una empresa subcontractada per diverses ONG,s per tal que els socis de les organitzacions aportessin donatius o augmentessin les seves quotes voluntàries, tot argumentant diverses causes, a més d'intentar captar socis nous. Fins aquí tot m'assembla correcte, les ONG,s necessiten recursos econòmics  per dur a terme la seva tasca i ningú millor per aconseguir aquests recursos que persones que en teoria estan qualificats per comunicar-se amb els altres, per establir la  sinergia necessària  per  fer sentir al soci o possible soci o donant una peça més de l'engranatge humanitari.  Res a dir en contra de  les ONG,s en qüestió, tampoc són totes, òbviament, la majoria possiblement hi creguin en les bones pràctiques de les empreses subcontractades, només que aquestes ONG,s els hi demanen resultats i és aquí on l'empresa subcontractada  utilitza métodes gens humanitaris. Per començar,  l'empresa on  he treballat et  fa un contracte d'auxiliar administratiu tot i que faràs de teleoperador, telemarketing, per ser més justos, amb la qual cosa se'n beneficia dels descansos obligatoris que han de tenir cada hora pel conveni els teleoperadors. Això no és res comparat, però, amb els arguments que et conviden a utilitzar per cloure amb èxit  una gestió telefònica. La frase més sentida per part dels caps  és que no ens hem de creure res del què diu la persona que hi ha a l'altre costat del telèfon. "Diuen mentides, us diran que són a l'atur, però no us ho creieu, us diran que..." Així és que tant jo, com altres companys portem -jo ja no, per sort- més d'un mes intentant traure els diners de persones que diuen que estan cobrant la prestació o el subsidi d'atur, o bé són pensionistes o vidues.
Responsables de les ONG,s que subcontracteu empreses d'aquest tipus, feu-s'ho mirar, que la imatge que esteu donant és del tot penosa de cara a les persones que amb tota la seva bona fe estan disposades a col·laborar amb causes humanitàries. I teniu en compte també que les persones que estan treballant en els calls center són també persones que no es mereixen treballar sota la pressió de que sinó acompleixen els objectius que marqueu se'n van al carrer en quatre dies. Jo, particularment, he entrat un sol cop en el joc d'intentar traure diners al col·lectiu de persones que no arriben ni tan sols a mileuristes, o que estan vivint del subsidi d'atur perquè ja no els hi pertoca la prestació corresponent.  I com jo,  hi ha altres companys que es troben en la mateixa situació, que no els importa que se'ls hi  "acabi el contracte d'obres i serveis per fi de la campanya", que és la manera com la empresa et fa fora oficialment. Altres companys, però, volen mantenir el seu lloc de treball, tot i que a un preu que a la llarga se n'adonaran no ha enriquit gens la seva persona i que hauran estat partícips d'ajudar a finançar ONG,s humanitàries d'una manera molt poc humanitària.

Josep Aguilar
Vicepresident d'una associació sense ànim de lucre del sector sociosanitari i vocal de la junta d’un casal de barri especialitzat en acollir associacions de persones amb discapacitat, de nens i adolescents amb risc d’exclusió social i d'integració de cultures  de països llatinoamericans.